Fa gairebé 10 anys, anava a una escola internacional a Portugal. Recordo baixar de l'autobús escolar, tocar el timbre de casa i que el meu avi em fes passar a la sala d'estar sense dir res més. Un cop allà, vaig veure la meva àvia i la meva mare assegudes davant la televisió, mudes. Ràpidament vaig entendre el perquè. Les imatges de les Torres Bessones esfondrant-se em semblàven irreals. Ocasionalment, els informatius repetien les imatges dels avions estavellant-se contra les Torres. Mentrestant, seguiem bocabadats el destí de l'avió perdut, que després s'estavellaria contra el terra a Pensilvània. Mai no oblidaré la sensació de, per primer cop en la meva vida, estar visquent un moment històric.
Les properes setmanes em vaig dedicar a llegir tot el que podia trobar sobre qui presumiem havia ordenat els atemptats i sobre els seus executors. Em fascinava que algú fos capaç de provocar-se una mort tan horrorosa a ell i a centenars d'altres amb tal de complir amb la seva consciència religiosa. La fascinació va canviar poc després, quan era impossible justificar que els Estats Units i els seus aliats no trobéssin aquest home llarguirut i escanyolit malgrat dedicar-hi tots els seus recursos militars. No vull entrar en teories de la conspiració, perquè ni tinc tota la informació ni crec que sigui útil per tal d'entendre el punt on vull arribar.
Avui m'he llevat i, com cada dia, he obert la plana web de varis diaris. La notícia de la mort de bin Laden m'ha sobtat moltíssim. Primer perquè em resulta difícil lligar l'imatge de Barack Obama rient de Donald Trump al sopar dels corresponsals a Washington amb l'imatge d'algú que acaba de donar l'ordre d'assassinar el terrorista més buscat del món, i segon perquè d'un temps ençà, tot i l'atemptat a Marràqueix, l'opinió pública semblava haver oblidat bin Laden. Un cop digerida la notícia, m'he començat a fer preguntes, i la primera crec que és la mateixa que es farà tothom: i ara què?
La resposta, evidentment, és molt complexa, però hi ha una sèrie d'apunts que voldria fer al respecte de les conseqüències de la mort del líder d'al-Qaida. Aquí van.
a) ha mort un símbol, però no una peça essencial del taulell geopolític. El gran èxit de bin Laden, el fet diferencial que ha marcat la força del seu impacte, ha estat la capacitat d'exportar una ideologia i una metodologia. Malgrat l'existència de camps d'entrenament destinats a preparar mujahidins, el suport de bin Laden al terrorisme islamista ha estat moral i ideològic, no pas financer o armamentístic com era el cas del terrorisme polític als anys 60 i 70. Hi ha hagut finançament,sí, però moltes de cèl.lules d'al-Qaida no tenien més lligam amb l'organització que el nom i l'intencionalitat fonamentalista rere els seus atemptats.
Bin Laden ha estat l'artífex de la radicalització de l'islamisme violent, però el terrorisme jihadista a escala mundial no funciona com una organització estructurada. Més aviat, bin Laden ha ensenyat als seus seguidors com organitzar-se en franquícies amb mètodes i tendències jeràrquiques comuns. Aquesta estructura més aviat difosa ha permès que malgrat els constants cops policials i militars contra l'organització els terroristes hagin continuat atemptant i augmentant el seu radi d'acció. A diferència de les organitzacions criminals a les quals estem acostumats, tibant els fils no podem lligar un membre de la banda amb els seus companys perquè aquesta connexió és nominal i metodològica, mai operativa ni estructural.
b) el fonamentalisme islàmic radicalitzarà les seves posicions dins aquelles societats on s'estan visquent aixecaments democràtics al món àrab. Fins ara, els radicals es presentàven com una garantia de supervivència dins els països empobrits on els joves no podien trobar una sortida laboral satisfactòria. Tal com bin Laden va disfressar de combat religiòs la lluita nacional contra l'Unió Soviètica a l'Afganistan, els fonamentalistes s'han presentat fins ara com una alternativa a la pobresa estructural que pateixen els ciutadans ofegats per les dictadures tolerades per Occident. Ara que la democràcia sembla començar a treure el cap i per tant la pluralitat política presenta un ventall de possibilitats abans inexistents, els radicals es troben amb una competència inesperada.
Tal com ha fet la dreta nacionalcatòlica a Espanya un cop la població ha defugit els seus missatges, els fonamentalistes s'escoraran cada cop més. El rol de la dona a la societat, la tolerància amb qui anomenen infidels i la relació amb Occident seran els temes estelars del programari islamista. La relativa moderació del Germans Musulmans i cares visibles de l'islamisme occidental com ara Recep Tayyip Erdogan seran substituïts per l'extremisme pur, aquells que pretenen l'instauració de la xària i que donen suport als jihadistes a nivell global.
c) el govern dels EUA haurà de difondre proves fonamentades de la mort de bin Laden. La polèmica sobre l'origen de Barack Obama i la seva acta de naixement han deixat clar que els republicans no s'aturaran fins esgotar totes les vies per erosionar la reputació del president. A un país on els presidents són jutjats per les seves fites militars, s'intentarà devaluar aquesta gran victòria d'Obama sembrant el dubte sobre la vericitat de la mort de bin Laden. Malgrat que les imatges serviran per crear una nova icona per als islamistes, la pressió interna obligarà la Casa Blanca a publicar proves fefaents.
d) els pseudoprogressistes que confonen liberalisme amb bonhomia pusilànime tractaran l'assassinat de bin Laden com a una violació dels drets humans i un error diplomàtic. Les lleis estan per complir-les, però els casos extrems justifiquen els mitjans extrems. Si realment bin Laden i els seus s'han resistit per la via armada, l'actuació dels Navy Seals és més que correcta. D'altra banda, tots aquells que reclamen que bin Laden hauria d'haver estat capturat viu i jutjat haurien de considerar dos factors importants. Un judici segurament seria un malbaratament de diners públics perquè bin Laden ja va confessar fa 10 anys i, a més a més, l'informació que pogués oferir seria poc útil degut a les característiques anàrquiques de la xarxa terrorista. Bin Laden, viu, no oferia per tant cap valor afegit a cap servei de inteligència. La seva desaparició no és una solució al problema del terrorisme islàmic, però la seva existència tampoc no ens aportava res.
